Arròs cleistogàmic

Arròs cleistogàmic: varietats d’autopol·linització sense flux de gens cap a arròs salvatge

L’arròs salvatge o red rice és una de les pitjors males herbes dels arrossars, ja que pertany a la mateixa espècie que el propi arròs cultivat i s’hi hibrida espontàniament. Per aquesta raó, el seu control amb herbicides és molt difícil, ja afecten també l’arròs cultivat, i per això cal emprar varietats d’arròs mutants resistents a herbicides. Malauradament, les varietats d’arròs resistents a herbicides hibriden amb l’arròs salvatge, tornant-lo resistent a herbicides. El nostre grup investigador està obtenint mutants clistogàmics d’arròs per evitar aquesta hibridació entre arrossos i fer més efectiu el control de l’arròs salvatge, alhora que facilita i redueix costos de producció de llavor certificada, al no haver de descartar arròs de llavor.
Categories:
Nivell de desenvolupament:

Descripció

Desenvolupament per part de la Universitat de Barcelona (UB) de varietats d’arròs cleistogàmic que n’impedeixi la pol·linització creuada per a l’abaratiment de la producció de la llavor certificada i el millor control de l’arròs salvatge evitant la seva adquisició de resistències a herbicides.

Què la fa única?

Hi ha dos mutants cleistogàmics en arròs no comercials: un no és cleistogàmic a partir de certa temperatura, i l’altre pateix esterilitat, per la qual cosa cap no és viable comercialment. El nostre desenvolupament persegueix aconseguir varietats fèrtils i totalment cleistogàmiques a qualsevol temperatura.
Comparteix :